PRESENTACIÓ
CURS ESCOLAR 1r batxillerat
TIC
Funcionament
de l'assignatura
L'assignatura consta de 3 h setmanals.
Avaluació
de les diferents activitats del curs
Grup ABC
Hores
|
Activitat
|
Lloc
|
Professora
|
|---|---|---|---|
Informàtica
|
Informàtica 2
|
Kika Aguiló
|
Grup BCE
Hores
|
Activitat
|
Lloc
|
Professora
|
|---|---|---|---|
Informàtica
|
Informàtica 3
|
Kika Aguiló
|
S’avaluaran
independentment conceptes, procediments i actituds que han de superar
els mínims establerts a la programació.
També
es tendrà en compte el comportament de l’alumne durant el
desenvolupament de l’assignatura.
La
manera d’avaluar-los és la que s’especifica a continuació:
- Nota de les fitxes que es facin a classe: 35%
- Nota d'exàmens i/o treballs que es facin al final dels temes: 35%
- Nota de treballs extres: 10%
- Nota de comportament i actitud dins classe: 20%
Si
en alguna avaluació no hi ha treballs extres el 10% que pertany a
aquest apartat es reparteix entre els dos primers apartats.
- Els exàmens i les fitxes han de tenir una nota mínima de 3 per poder fer mitjana
- Es obligatori fer tots els treballs extres i els treballs o exàmens de final de tema per poder aprovar l'avaluació.
Avaluació
de l'actitud
Les
actituds no es poden avaluar amb proves específiques però si amb el
seguiment dels hàbits de comportament i de treball de l'alumnat.
Aquest seguiment permet valorar:puntualitat tant a classe com a
l'entrega de treballs, portar el material, la neteja i l'ordre en el
treball, la capacitat de treball en equip, el respecte de les normes
de la classe, el respecte de les normes de seguretat i higiene, el
seguiment del guió de treball i la improvisació, la velocitat en
l'execució d'operacions, l'assistència, ...
Puntualitat
en el lliurament de treballs
Per
combatre la manca de puntualitat en el lliurament de treballs en tots
els nivells el professorat fixarà dates límit de lliurament. Si no
hi ha una justificació per escrit( malaltia, motius familiars
justificats...) l'alumnat podrà lliurar el treball el dia següent
però amb una penalització d'un punt menys sobre la qualificació
màxima de l'activitat o problema. En el cas de lliuraments durant el
segon dia a partir de la data límit la penalització serà de dos
punts menys i així successivament.
Criteris
d’avaluació
- Entendre com s'emmagatzema la informació a l'ordinador i conèixer el maquinari i programari bàsic d'un sistema informàtic. Es pretén que l'alumne sigui capaç, davant la configuració d'un sistema informàtic, de reconèixer-ne les prestacions.
- Utilitzar amb soltesa i de manera adequada els recursos que ens ofereix el sistema informàtic a través d'un sistema operatiu.Es tracta que l'alumne conegui els elements d'interacció amb la seva màquina i de compartició de recursos dins una xarxa local i que instal·li i configuri el maquinari i programari bàsic.
- Saber compartir informació a través de les xarxes d'àrea local i estesa i saber manejar els serveis que ens ofereixen.
- Construir i publicar material propi amb informació que pugui ser compartida en una xarxa d'àrea estesa.
- Saber usar cada una de les parts d'un paquet ofimàtic i interrelacionar-les adequadament.
- Utilitzar instruments informàtics de càlcul científic i matemàtic que permetin resoldre problemes propis de les ciències tant de la natura com socials.
- Dissenyar, implementar, mantenir i fer consultes contra una base de dades.
- Resoldre un problema utilitzant un llenguatge de programació d'alt nivell.
- Aplicar i conèixer els fonaments del programari multimèdia i les seves aplicacions.
Distribució
de continguts
1r
trimestre
|
2n
trimestre
|
3r
trimestre
|
|---|---|---|
UD1 Introducció als
ordinadors
UD2 Els sistemes
operatius
UD3 Les xarxes de
comunicació d'àrea estesa.
UD4 Ofimàtica
|
UD5 Tractament
d'informació numèrica
UD6 Les bases de
dades
UD7 La multimèdia
|
UD8 Internet
UD9 Disseny de
pàgines web
|
Material
- Carpeta o funda on guardaran fotocòpies i activitats i full del primer dia signat pels pares.
- Llibre:No utilitzarem cap llibre
- Molt important un USB per emmagatzemar tota la feina feta cada dia.
- Compte de correu electrònic de gmail.
Altres
coses importants
- S'utilitzarà la pàgina web: tecno12-18.com
-
Blog de la professora: tecnologiakika.blogspot.com
-
Correu electrònic de la professora per entrega de treballs o
comunicació amb els pares: tecnologiakika@gmail.com
Activitats
de recuperació
La recuperació dels alumnes que no
hagin superat alguna avaluació consistirà en la resolució
d'activitats de recuperació, proves escrites i/o orals.
Els alumnes que no aprovin
l'assignatura al juny, s'hauran de presentar a les proves de
setembre, per la qual cosa hauran de fer unes activitats que s'han
d'entregar obligatòriament el dia de l'examen, la nota que obtindran
sortirà de fer un 30% de les activitats entregades i un 70% de la
nota de l'examen. Cada una de les parts ha de ser com a mínim un 3.
Pendents
Els
alumnes que duguin l'assignatura suspesa del curs anterior s'hauran
de presentar a les proves de pendents, per la qual cosa hauran de fer
unes activitats que s'han d'entregar obligatòriament el dia de
l'examen, la nota que obtindran sortirà de fer un 30% de les
activitats entregades i un 70% de la nota de l'examen. Cada una de
les parts ha de ser com a mínim un 3.
Conceptes
1a
Avaluació
UD1.
Introducció als ordinadors
- L’ordinador i els seus components. Els perifèrics.
- El processament de dades i la informàtica. Evolució històrica de la informàtica i tendències de futur.
- La informació digital. L’emmagatzematge de la informació.
UD2.
Els sistemes operatius
- Funcions bàsiques dels sistema operatiu.
- Tipus de sistemes operatius.
- Estructuració de la informació en la màquina. Fitxers.
- Les xarxes d'àrea local i la compartició de recursos.
- Les utilitats.
UD3.
Xarxes
1.
Les xarxes d’ordinadors
2.
Les xarxes d’àrea local i la compartició de recursos.
3.
Elements necessaris per a la connexió a les xarxes d’àrea estesa.
4.
La informació en les xarxes d’àrea estesa.
UD4.
Ofimàtica
1.
Funcions avançades d’un processador de textos.
2.
Integració de gràfics i imatges dins un text. Captura i manipulació
d’imatge.
2a
Avaluació
UD5.
Tractament d’informació numèrica
1.
Elements d’un full de càlcul.
2.
Representació gràfica d’informació amb un full de càlcul.
3.
Les macroinstruccions als fulls de càlcul.
4.
El programari per al tractament d’informació numèrica de caire
matemàtic i científic i la seva representació gràfica.
UD6.
Les bases de dades
1.
Les bases de dades.
2.
Disseny conceptual.
3.
Manteniment i consulta.
4.
La seguretat.
UD7.
Multimedia
1.Imatge,
so i vídeo.
2.
Els distints formats d’arxius.
3.
Programari per a la captura i el tractament d’imatge, so i vídeo.
4.
Programari per a la integració de text, imatge, so i vídeo.
3a
Avaluació
UD8.
Internet
- Introducció.
- Pàgines web.
- La xarxa d'internet.
- World wide web (www).
- Direccions URL.
- Navegadors.
- E-mail, News, Ftp, Chats.
UD9.
Creació i publicació a la web.
1.
Nocions bàsiques d‟html.
2.
Editors i eines d‟administració. NVU
Unitat 1: Història dels ordinadors
Tasca a realitzar
1. Copia la següent informació a un full de open document.
2. Personalitza els teus apunts editant el document.
3. Es puntuarà el treball valorant els següents punts:
- Índex amb entrades.
- Bibliografia.
- Encapçalament de pàgina amb el nom de l'alumne i el curs.
- Peu de pàgina amb el numero de pàgina.
- Les pàgines han de tenir un fons i vores (controlar els marges i la distància entre vores i texts).
- Ha de contenir taules amb fons i vores (controlar els marges i la distància entre vores i texts).
- Imatges controlant el tamany i amb vores.
- Característiques dels texts:
- Han d'incloure caràcters especials, salts de línia i separadors.
- Formatació dels caràcters: estils de lletra (cursiva, subratllat, negreta), lletres amb colors, diferents tamanys, etc.
- Paràgrafs centrats, alineats a la dreta o a l'esquerra.
Una
de les característiques diferencials del “homo sapiens" és
la seva permanent recerca d'eines capaces de reforçar les seves
facultats tant físiques com mentals. En aquest sentit no és, doncs
d'estranyar que la història de la humanitat estigui plena de fites
en el desenvolupament de màquines que siguin capaç de realitzar
funcions lògiques i de càlcul.
1.
Primeres màquines de càlcul:
L’àbac: Respecte
als dispositius de càlcul, el més antic és, sens dubte, l'àbac,
del que es desconeix el seu inventor. Apareix en les restes més
antigues de les cultures egípcia, babilònica i xinès-japones i es
va propagar per tota Europa i Àsia. A Europa va deixar
d'utilitzar-se cap al segle XIII, però en Orient el seu ús segueix
sent habitual encara avui en dia. Adopta distintes disposicions,
però, en general, són varetes sobre les quals poden desplaçar-se
peces o boles de manera que les de cada fila tenen un valor de 10
vegades el de l'anterior. Entre els romans es va construir en forma
de tauletes cobertes de sorra sobre les quals es disposaven petites
pedres o, en llatí, "calculi", d'on deriven els termes
càlcul i calculador.
Entre
els quals propugnaven màquines lògiques cal citar a Ramon Llull, el
teòleg mallorquí que en el segle XIII va proposar el seu "Ars
Magna", que consistia en peces geomètriques concèntriques en
la perifèria de les quals estaven escrites les categories de les
distintes branques del coneixement i la rotació del qual
proporcionava idees per a la seva contemplació. Així, per exemple,
els nous segments del cercle que estaven inscrits els atributs de Déu
(bondat, eternitat, etc.) podien girar respecte al de qüestions
bàsiques (per què, etc.) produint provocatives qüestions tal com:
Per què Déu és bo? o Que gran és l'eternitat de Déu?.
La
seva màquina més complexa, la "figura universis" constava
de catorze rodes concèntriques que proporcionaven temes en nombre i
complexitat sorprenent. Llull va crear aquestes màquines per
aconseguir la conversió dels pagans i va morir en aquesta tasca. Va
ser una figura genial que va provocar ardors contraposats que es van
perllongar al llarg del temps, com, per exemple, la mostra el qual
tres segles més tard fos citat per Bacon per a criticar-lo
negativament.
A
part de les idees de Leonardo da Vinci en ple "quatrocento",
devem esperar a 1617 per a trobar eines de càlcul millorades, data
en la qual John Napier va inventar els seus “numbering rods".
Les varetes servien de taula de multiplicar i també de memòria de
les xifres dels productes de diversos dígits, a més va ser la
primera màquina que permetia el càlcul logarítmic.
La
primera calculadora coneguda és la construïda el 1623 per Wilhelm
Schickard, astrònom de Tübingen. Dita calculadora presentava
aspectes sorprenents, com el disposa de sis rodes (xifres
significatives) que actuaven com acumuladores i altres sis
desconnectades que feien de "memòria".
Poc
després (de 1642 a 1645) i independentment, el qual després seria
gran matemàtic, Blaise Pascal, va construir dels 18 als 22 anys la
denominada "màquina aritmètica", que permetia sumar i
restar mitjançant un adequat engranatge de rodes dentades.
El
següent pas el va donar el gran filòsof i matemàtic Gottfried
Wilhelm Leibnitz, qui del 1671 a 1694 va aconseguir la seva
calculadora universal (quatre operacions), en la qual la
multiplicació i la divisió es feien per suma i resta iterades. No
obstant, van transcórrer gairebé dos segles sense que es
comercialitzés la seva màquina, principalment per problemes de cost
- qualitat en la tecnologia de l'època. Aquesta màquina, amb
variants i millores (incorporació d'un motor elèctric, entrada per
tecles, etc.), ha subsistit fins fa molt poc temps com calculadora de
sobretaula, màquina comptable o caixa registradora
Al
segle XIX apareixen alguns personatges que podem considerar com els
últims precursors dels actuals computadors.
El
1812, Xerris Babbage va intentar construir una màquina que permetés
el càlcul de polinomis a partir del mètode de les diferències
finites per a la tabulació de funcions matemàtiques. El va
aconseguir en 1822 i va ser el "difference engine".
No
obstant, Babbage és molt més conegut pel seu "analytical
engine", precursora de l'actual computador concebuda en 1833,
sobrepassant àmpliament les capacitats tecnològiques de l'època.
“L’analytical
engine" era realment un computador mecànic capaç d'efectuar
qualsevol càlcul sempre que li fos indicat per
un programa (denominat
"control" per Babbage) enregistrat mitjançant targetes
perforades (inspirades
en les de Jacquard).
Si
l'entrada de dades i programes era per fitxa, la sortida era per
impressora, per estereotip o per perforadora de targetes.
L'estructura responia a la qual actualment es coneix com arquitectura
de Von Neumann.
Al
1854, el matemàtic anglès Georges Boole va presentar el seu llibre
"The Laws of Thought", en el qual plantejava la
possibilitat de formalitzar el sil·logisme. Gairebé un segle més
tarda, serà una eina poderosa per a l'estudi dels problemes
plantejats per la construcció de màquines de càlcul.
Amb
l´aritmètica de booleana es creen els fonaments de la lògica
digital: basada en els dos estats binaris “0 i 1”, que és el
llenguatge de treball dels ordinadors actuals.
El
1886 Herman Hollerith s'enfrontava amb el problema del procés del
cens de 1880 dels Estats Units. Va Calcular que el següent cens, el
de 1890, requeriria 10 anys de procés. Això li va dur a la invenció
d'un sistema de màquines (lectora elèctrica de targetes,
tabuladora, classificadora, etc.), per a aconseguir dos objectius
paral·lels: la reducció dels errors respecte al tractament manual i
la reducció per 100 del temps de procés. Per a la divulgació del
seu invent va crear una empresa que, després de la incorporació de
Thomas J. Watson, va passar a denominar-se International Business
Machines (I.B.M.).
2.
Precursors s XX:
Hem
vist com, durant el segle XIX, es van anar posant els fonaments del
que en l'actualitat és la computadora. Ara bé, només un d'ells va
tenir una influència comercial i industrial notable: va ser la causa
d’Hollerith que, en certa manera, prefigura les empreses que en
l'actualitat comercialitzen computadors d'ús general, i això per
l'enfocament eminentment administratiu de les aplicacions de la seva
clientela i, també, per la seva agressivitat. Durant quaranta anys
els equips inventats per Hollerith constantment perfeccionats van ser
considerats com màquines comptables.
La
primera utilització important en el camp científic es deu a Leslie
J. Comrie, tècnic anglès que, a partir de 1929 les va utilitzar en
distints càlculs de taules astronòmiques de l'observatori de
Greenwich. .
L'impuls
que va produir la guerra mundial van permetre la seva utilització en
camps com el càlcul de les taules de tir dels bombarders B-29, la
simulació de l'estratègia dels combois aliats en l'Atlàntic per a
eludir els atacs dels submarins alemanys... . (Les
màquines van a la guerra).
Claude
Shannon, treballador dels Bell Laboratories, Shannon i el matemàtic
Georges Stibitz, també emprat en els Bell Laboratories, en les seves
hores lliures i utilitzant la tecnologia a relès (servia per a
controlar, obrir o tancar un circuit elèctric), va construir un
sumador decimal (1937) que va ser calorosament rebut i que va dur a
Bell Laboratories a construir entre els anys 1940 i 1945 cinc models
cada vegada més potents sota l'estímul de les necessitats
bèl·liques del càlcul balístic.
Paral·lelament,
a Alemanya, Konrad Zuse treballava en condicions notablement
diferents, ja que no va trobar el suport necessari pel
desenvolupament de les seves idees. El 1941 havia construït una
màquina, la Z3, que tenia millors prestacions que la Mark I que va
aparèixer tres anys més tard. Ja al 1939 havia proposat la seva
construcció amb tecnologia electrònica, però el vet oficial va
impedir-ne la seva realització. No obstant, abans de finalitzar la
guerra mundial ja la tenia en part construïda.
L'últim
dels precursors és, sens dubte, el Mark I, fruit de la col·laboració
de IBM amb la Universitat de Harvard i realitzat sota l'adreça de
Howard Aiken. Construïda amb tecnologia de relés electromecànics
de seqüència controlada i de programa extern, va ser un altre dels
resultats de l'esforç bèl·lic utilitzat principalment en el càlcul
de taules de tir naval i en el de diverses funcions matemàtiques.
Successivament van apareixerien altres models fins arribar al Mark
IV, posat en servei el 1952.
GENERACIONS
MODERNES D´ORDINADORS
Es
descriuen com pertanyents a la història recent dels ordinadors
aquells sistemes que són totalment electrònics. Se sol descriure
aquesta història en forma de generacions, on cadascuna d'elles es
diferencia de les altres per la tecnologia aplicada a la construcció
i disseny dels ordinadors.
3.
Generació 1 (1940-1958)
Com
a sobrenom podríem dir que és la generació de la vàlvula de buit.
Fins a les hores, els ordinadors eren màquines electromecàniques.
El component electrònic
que va caracteritzar els ordinadors de la primera generció dels
ordinadors va ser la vàlvula
de buit.
Les
vàlvules o tubs de buit, també anomenades vàlvules termoiòniques
foren els primers díodes. Estaven constituïdes per dos o més
elèctrodes rodejats de buit en un tub de cristall, amb un aspecte
semblant al de les làmpades incandescents. L'invent va ser realitzat
a 1904 per John Ambrose Fleming, de l'empresa Marconi, basant-se en
observacions realitzades per Thomas Alva Edison.
La
funció d´aquestes vàlvules és d´amplificar la senyal, no obstant
per això consumien bastant electricitat i desprenien molta calor
quan funcionaven. A més tenien un temps de vida mitjana baix i
s´havien d´anar canviant continuament.
Està
admès que la història dels computadors electrònics comença amb
l'ENIAC (Electronic Numerical Integrator and Calculator) realitzat en
1946 en la Moore School of Engineering de la Universitat de
Pennsylvania, sota l'adreça de John W. Mauchly i J. Presper Eckert.
Constava
de més de 18000 vàlvules electròniques, 1500 relés, 10000
condensadors, 70000 resistències i 5 milions de soldadures. Tenia un
pes de 27 tones i ocupava 167m2.
Construït pel càlcul de trajectòries balístiques, era capaç de
realitzar 5000 sumes per segon. Va prestar serveis durant 10 anys i
en l'actualitat es conserva com peça de museu. . El calor que
desprenien els seus components quan funcionava era tan elevat
que podia arribar a més de 50ºC, quan s´havien d´efectuar
diverses operacions s´havia de deixar descansar i canviar les
connexions fent que els càlculs poguessin durar varis dies.
Durant
la construcció de l'ENIAC, Von Neumann, Goldstine i Burks, de
l'Institute for Advanced Studies de la Universitat de Princeton, van
publicar el seu "First Draft of a Report on the EDVAC",
fonament teòric de gran part dels computadors actuals.
El
computador proposat constava de les 5 unitats bàsiques següents:
· La
unitat d'entrada per a transmetre dades i instruccions des de
l'exterior a la memòria
· La
unitat de memòria per a emmagatzemar instruccions, dades i resultats
(intermedis i finals).
· La
unitat aritmètica-lògica (ALU) per a executar operacions
aritmètiques i lògiques.
· La
unitat de control per a interpretar les instruccions i ordenar la
seva execució.
· La
unitat de sortida per a transmetre resultats finals així com
missatges a l'exterior.
Un
altre ordinador representatiu d´aquesta primera generació és
l´UNIVAC I (Universal Automatic Computer), venut per Eckert i
Mauchly a l'Oficina del Cens per a tractar el de 1950.
Els
seus principals avanços eren el sistema
de cintes magnètiques que
podien llegir-se cap a avant i cap a endarrere, amb un sistema de
zones tampó i procediments de comprovació d'errors. Era una màquina
decimal amb 12 dígits per
paraula,
instruccions d'una sola adreça i dues instruccions per paraula.
Es
durant aquests anys on moltes companyies s´inicien en el món de les
ordinadors i comencen a sortir diversos prototips: UNIVAC 1103,
Datamatic 1000, NCR i Electro-Data Corporation...
També
va ser durant aquesta època que van aparèixer els primers esforços
en l'àrea del programari. Pertanyen a ella la primera versió del
FORTRAN i els antecessors del ALGOL i el COBOL. L'organització del
treball per lots va fer aparèixer els primers sistemes operatius amb
les seves targetes de control i els problemes dels temps de resposta.
4.
Generació 2: (1959- 1964)
La
tecnologia és el criteri principal per al canvi de generació. El
transistor, descobert per Bardeen i Brattain en 1948, irromp en els
computadors en 1958, amb els seus avantatges menor volum, menor
consum, menor cost i major fiabilitat de funcionament.
L'iniciador
d'aquesta època tampoc va ser IBM, sinó RCA, que en 1959 va lliurar
la seva màquina model 501 amb COBOL i un voluminós sistema operatiu
(relatiu a la dimensió de la memòria d'aquest computador). La
reacció per part de IBM ara no es va fer esperar; va llançar la
seva sèrie 7000, que comprenia els models 7070 i 7080 (compatible
amb el 650 i el 705) de tipus comercial i els models 7040, 7044, 7090
i 7094 de tipus científic. També va introduir dues màquines que es
van fer extraordinàriament populars pel nombre de vendes que van
aconseguir: el 1620 (2000 unitats venudes) i el 1401 (20000 unitats
venudes), màquines de tipus científic i comercial, respectivament.
Durant
aquest període de temps UNIVAC va perdre totalment la situació de
privilegi que havia gaudit inicialment. La versió transistorizada
del 1103, el 1107, va arribar tres anys després del 7090 però les
seves prestacions eren molt pobres.
Seguien
sorgint noves companyies com Honeywell, Ser CDC i Burroughs.
Continuament apareixen
màquines de poca repercussió comercial, però amb importants
innovacions mereixen ser citades en aquest període: el ATLAS de la
Universitat de Manchester, el IBM STRETCH, el UNIVAC LARC i el
Burroughs D-825.
Fruit
d'aquesta època és la proliferació i normalització dels
llenguatges de programació.
La popularització del FORTRAN, els naixements del ALGOL 60 i del
COBOL ( Department of Defense),
Els
canvis en l'arquitectura i, en particular, la simultaneïtat del
procés d'entrada-sortida i la multiprogramació, van obligar a
la consolidació
dels sistemes operatius així
com al desenvolupament de sistemes d'utilitat, de montadors i
compiladors, que facilitessin l'ús del computador als nombrosos
usuaris que podia atendre de forma aparentment simultània.
5.
Generació 3 (1964-1970):
Tres
són els factors que determinen el pas a la tercera generació, a
diferència de la transició anterior deguda sols a condicionants
tecnològics, i que són: la
incorporació de circuits integrats, la generalització dels sistemes
operatius per a multiprogramació i l'aparició de sèries de
màquines compatibles entre si. Altra
fita és la desaparició, a partir del primer terç de la dècada
dels 70, de les memòries de ferrites.
L'any
1958 Kilby de Texas Inst. va concebre l'idea de realitzar un circuit
integrat monolític, això és, la construcció d'un circuit sencer
en substrat de Germani (Ge) o Silici (Si). En diferents substrats
semiconductors va construir una resistència, un condensador,
transistors, etc. Les connexions entre els diferents elements les
realitzava per termocompresió amb fils d'or, però ja en la seva
patent indicava la possibilitat de que les components podrien ser
integrades per un únic substrat de semiconductor i les
interconexions suggeria que s'efectuessin dipositant sobre la
superfície, tires de material conductor, tot formant una espècie de
pistes.
El
1960, en un congrés va anunciar la seva idea sobre els circuits
sòlids, que més endavant s'anomenaran circuits integrats.
Un
circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els
components electrònics necessaris per a realitzar una funció.
Aquests components estan formats, principalment, per condensadors,
díodes, resistències i transistors.La tecnologia integrada fa
possible la construcció en un sol bloc de semiconductor, un circuit
que realitzi una funció electrònica complexa ( portes lògiques,
biestables, etc.) Els diferents elements queden connectats directa i
inseparablement, obtenint sobre el substrat de cristall una espècie
de microfotografia del circuit.
Alguns
dels fets més rellevants de la nova tecnologia són els següents:
·
El baix cost dels transistors que inclou el circuit integrat, va fer
possible disseny de circuits cada cop més complexes i perfectes.
·
Al estar tots els components d'un circuit molt pròxims, en el mateix
cristall , el temps de retard en la transmissió de senyals entre dos
punts diferents es mínim.
·
Es redueix el consum d'energia i s'augmenta la fiabilitat dels
circuits.
·
S' aconsegueix la miniaturització.
·
Es redueix considerablement el cost, donat que es pot automatitzar
considerablement la construcció dels circuits, ja que es poden
fabricar amb grans sèries i que els nous dispositius no només
contenen commutadors, sinó circuits complerts; es a dir, es redueix
considerablement el treball manual d'interconexió de components, es
construeix simultània i automàticament tot el circuit.
Per
adonar-se del avanç que tota aquesta tecnologia va suposar, s'ha de
recordar que l'ENIAC contenia aproximadament 20.000 commutadors
(18.000 lampares de buit i uns 1500 relés), també el que vol dir
que tots els seus circuits podrien haver estat integrats fàcilment
en un circuit VLSI ( un molt gran escala d'integració). De fet
qualsevol calculadora electrònica de butxaca actual realitza
funcions mes complexes, més ràpidament, i amb més exactitud i
precisió que l'ENIAC , i sense necessitar per això una superfície
de 140 m2
La
fita que assenyala l'entrada a aquesta tercera generació és
l'anunci de IBM, en 1964, de la sèrie de computadors denominada
Sistema/360. Que ja funcionava amb circuits integrats.
En
aquesta època es desenvolupen grans ordinadors, donant servei a una
gran diversitat de terminals de treball en forma local o remota.
Aquest fet propicia que es desenvolupessin procediments per compartir
els recursos dels ordinadors com l'unitat central de processador,
memòria, perifèrics...
També
es va desenvolupar la memòria virtual, aquesta permet a l'usuari fer
programes d'una capacitat molt superior a la que físicament té
l'ordinador. Això fa possible que la capacitat màxima dels
programes vingui limitada per l'espai que es reserva en el disc per
ella i no per la memòria principal.
La
memòria virtual permet que augmenti el nombre de processos en la
memòria principal en execució concurrent, ja que amb ella només és
necessària que estigui a la memòria principal un tros mínim de
cada procés, i no el procés complert. Aquesta memòria es basa en
que les instruccions d'un programa que s'executa successivament estan
en direccions molt pròximes i en que els programes acostumen a estar
redactats bastant linearment.
En
la segona meitat de la dècada dels seixanta van aparèixer nous
llenguatges de programació d'alt nivell com el BASIC ( 1964),
PL/I(1966),APL (1960), PASCAL (1973) i noves versions de llenguatges
anteriors.
El
llenguatge de programació BASIC va ser creat com un llenguatge
interactiu polivalent i de fàcil aprenentatge i ús. En un principi
va ser normalitzat per l'organisme ANSI i d'aquesta normalització
neixen les línies fonamentals del BASIC. Més tard van anar sortint
tota una família de dialectes que cada cop es van anar desviant més
i més de l'original. Durant la dècada dels vuitanta, el BASIC és
va convertir en el llenguatge de programació més utilitzat.
6.
Generació 4 (1971- en endavant) PCs:
La
base de la quarta generació fou l'invenció per part de Marcian Hoff
del microprocessador.
Un
microprocessador és un processador miniaturitzat fins al punt de
fer possible de tenir un únic circuit integrat amb totes o la
major part de les seves funcionalitats.Fins al primers anys de la
dècada del 1970 els diferents components electrònics que
formaven un processador no podien ser a un únic circuit integrat,
era necessari utilitzar dos o tres "xips" per tal de fer
una CPU (un era l'"ALU"- Arithmetical Logic Unit,
l'altre la "Control Unit", l'altre el "Register
Bank", etc..). El 1971 la companyia Intel va aconseguir per
primer cop de posar tots els transistors que constituïen un
processador sobre un únic circuit integrat, el "4004",
naixia el microprocessador. La miniaturització ha permès:
|
|||
*
Augmentar la freqüència de funcionament del processador, atès que
les distàncies entre els components són més petites.
*
Reduir el cost en tenir un únic circuit en comptes de varis.
*
Crear ordinadors força petits: els microordinadors.
Després
de l´inicial intel 4004 varen sorgir diversos microprocessadors més
però no´es fins l'any 1973 que Intel va proposar el 8080, que
agrupava uns 5000 transistors, era deu vegades més ràpid que els
seus precursors i tenia doble nombre d'instruccions i possibilitat de
direccionamient de 64K.
Varen
anar sorgint cada vegada més microprocessadors: el Z80 de
Zilog o el 6800 de Motorola. Tots ells es dissenyen amb objectius
genèrics i gràcies al programari poden executar funcions molt
diverses.
Durant
aquesta generació l'evolució dels microprocessadors ha seguit la
llei de Moore (que al 1965 va dir que la capacitat dels
microprocessadors es doblaria cada 2 anys), duplicant-se cada 18
mesos.
Però
la fita que marca l'entrada en aquesta nova generació és la
introducció dels computadors en la vida quotidiana, provocada per la
difusió dels microprocesadors; l’abaratiment dels seus preus ha
permès la invasió dels computadors personals, els populars PC,
en tots els nivells de les organitzacions i en la vida familiar.
Apareix
d'questa manera el primer ordinador personal: l'ALTAIR 8800, basat en
el xip 8080 d'intel.
Al
1981, IBM comença a vendre el primer PC, i d'aquesta manera continua
l'evolució fins avui dia.
Apareix
també l'empresa Apple. que revoluciona el mercat amb el macintosh
A
partir del 1990 gran impuls a les xarxes de comunicació (INTERNET) i
introducció de grans prestacions multimèdia als PCs
Fairphone 2
Contestau les següents preguntes:
- Per què Fairphone 2 es un "telèfon mòbil intel·ligent d'orígens ètics"?
- On ha estat dissenyat i construit el teléfon?
- Quins avantatges té Fairphone 2?
- Quants d'anys pot durar?
- Explica les seves característiques tècniques.
- Quins parts té el telèfon intel·ligent?
- Quan de temps se necessita per a desmuntar el Fairphone 2 i tornar-lo a muntar?
- Què és un sistema operatiu?
- Quins sistemes operatius podran triar els usuaris d'un Fairphone 2?
- Podries dir un inconvenient?
- Quin és el mercat més gran per aquest tipus de telèfon?
Recursos que poden ser-vos útils per aquest treball:
Pirates of Silicon Valley
Una vegada visualitzada la pel·lícula haureu de realitzar una fitxa de la mateixa. El treball es realitzarà a ma i haurà d'incloure el que heu utilitzat per extreure la informació.
Els continguts de la fitxa són els següents:
- Títol.
- Any.
- Director.
- Nom dels actors i a quin personatge representen.
- Resum de l'argument.
- Petita biografia d'un dels personatges principals. Pots triar entre Steve Jobs o Bill Gates. Es valorarà la recerca de curiositats relatives als personatges, vida personal, personalitat, ...
- Per finalitzar, incloureu una reflexió i opinió personal.
- Classificació de les bases de dades
- Gestors de bases de dades (taules, consultes, formularis, informes)
- Crear una base de dades
- Fer feina amb taules
- Relació de taules
- Consultes
- Formularis
- Informes
- Entrades a la pàgina principal amb etiquetes
- 4 pàgines amb contingut relacionades amb la temàtica
- Enllaços a pàgines web
- Fotografies
- Coherencia
- Presentació, disseny
- Plantilles
- Gadgets
Treball Base de dades
Continguts obligatoris
Enllaç Base de Dades
Enllaç feina full de càlcul
Creació d'un blog amb blogger
A internet podreu trobar diferents tutorials que podeu utilitzar per la realització del vostre blog. Aquí teniu l'enllac a un d'aquests tutorials.
Manual blogger
Criteris de correcció del blog:
Treball
sistemes operatius
Continguts
obligatoris:
- Funcions del sistemes operatius.
- Explicació específica dels sistemes operatius: GNU/Linux, Windows, Mac.
- Interfici gràfica de l'usuari.
- Estructura física i lògica d'emmagatzematge (nomenclatura de les unitats lògiques, sistemes d'arxius, organització i distribució dels arxius, eines de gestió d'arxius).
- Usuaris en el sistema operatiu ( administrador, convidat, nom d'usuari).
- Eines de manteniment i protecció.
- Feina en xarxa.
Característiques
del treball:
Índex amb entrades.
- Bibliografia.
- Encapçalament de pàgina amb el nom de l'alumne i el curs.
- Peu de pàgina amb el numero de pàgina.
- Les
pàgines han de tenir un fons i vores (controlar els marges i la
distància entre vores i texts).
- Ha
de contenir taules amb fons i vores (controlar els marges i la
distància entre vores i texts).
- Imatges controlant el tamany i amb vores.
- Característiques
dels texts:
- Han d'incloure caràcters especials, salts de línia i separadors.
- Formatació dels caràcters: estils de lletra (cursiva, subratllat, negreta), lletres amb colors, diferents tamanys, etc.
- Paràgrafs centrats, alineats a la dreta o a l'esquerra.
Es
valorarà la innovació, disseny i coherència.
Després
es penjarà al treball al blog, a google drive i a dropbox.
Història de les telecomunicacions
http://www.youtube.com/watch?v=6zlHAiddNUY
